Es com em vaig presentar al General de la Guardia Civil de la zona de Catalunya. Jo no tenía , encara, els dos anys i, recordo com ell baixava amb la seva dona del braç per les escales de el Cuartel de Consell de Cent, on viviem . Recordo que em van cridar l'atenció un objectes brillants que aquell homa , serio i malcarat, tenia penjats al pit . Mama que es aixo que porta aquest senyor penjat , aquestes coses de colors que porta clavades al pit. Son medalles, nene, son medalles que ha conseguido mi marido por haber hecho cosas notables i sobresalientes., va dir somrient i mirant-se a la mebva mare amb cara de superioritat. la dona del General. Ah si ! vaig respondre jo i, mirant fixament als ulls a aquell home i ben fort per que ho sentis tothom vaig dir :::: jo, quan sigui gran com ell , portare unes altres medalles , totes elles destacant allo que hi aportat per que la socientat sigui un xic millor cada dia i les persones mostrin la seva alegria, entusiasme il·lusio ...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada