El Capita Meravelles

 Es com em vaig presentar al General de la Guardia Civil de la zona de Catalunya. 

Jo no tenía , encara, els dos anys i, recordo com ell baixava amb la seva dona del braç per les escales de el Cuartel de Consell de Cent, on viviem .

Recordo que em van cridar l'atenció un objectes brillants que aquell homa , serio i malcarat, tenia penjats  al pit .

Mama que es aixo que porta aquest senyor penjat , aquestes coses de colors que porta clavades al pit.

Son medalles, nene, son medalles que ha conseguido mi marido por haber hecho cosas notables i sobresalientes., va dir somrient i mirant-se a la mebva mare amb cara de superioritat. la dona del General.

Ah si ! vaig respondre jo i, mirant fixament als ulls a aquell home i ben fort per que ho sentis tothom vaig dir :::: jo, quan sigui gran com ell , portare unes altres medalles , totes elles destacant allo que hi aportat per que la socientat sigui un xic millor cada dia i les persones mostrin la seva alegria, entusiasme il·lusio i optimisme 

Ah si , va contestar el General , y tu quien eres ? porque yo soy el Genral de la Guardia Civil de la zona de Catalunya , yo mando en todos los guardia civiles que hemos desplegado en Cataluna para someter a aquellos que tienen ideas de cambio y transformaciones, yo soy que las cosas esten com estan, o sea como dice el generalissimo que tienen que estar.

Donç jo no mano a ningu, jo he vingut a ensenyar i, a tot arreu,  ja em diuen El Capitá Meravelles 

Feia pocs dies que m'havien fet una entrevista en Radio Barcelona, en el programa que Dalmau i Viñas feien la crida a la soldaritat nadalenca als barcelonins i barcelonines. Dalmau, emeten en directe em va preguntar, Com et dius , tu, nen mentres em tenia en braços , Jo soc El Capita Meravelles. La imtage del locutor tenin-me a coll i amb el micro a la má sobre el que contestava, jo amb aquell tupe de Aland Lad que em feia la meva mare, va sortir en la revista Ondas .