Es com em vaig presentar al General de la Guardia Civil de la zona de Catalunya. Jo no tenía , encara, els dos anys i, recordo com ell baixava amb la seva dona del braç per les escales de el Cuartel de Consell de Cent, on viviem . Recordo que em van cridar l'atenció un objectes brillants que aquell homa , serio i malcarat, tenia penjats al pit . Mama que es aixo que porta aquest senyor penjat , aquestes coses de colors que porta clavades al pit. Son medalles, nene, son medalles que ha conseguido mi marido por haber hecho cosas notables i sobresalientes., va dir somrient i mirant-se a la mebva mare amb cara de superioritat. la dona del General. Ah si ! vaig respondre jo i, mirant fixament als ulls a aquell home i ben fort per que ho sentis tothom vaig dir :::: jo, quan sigui gran com ell , portare unes altres medalles , totes elles destacant allo que hi aportat per que la socientat sigui un xic millor cada dia i les persones mostrin la seva alegria, entusiasme il·lusio ...
https://manooelita.blogspot.com/
ResponEliminaQuina criatura tan bonica la Manolita
Nascuda a casa simarro, feta al bon pastor
Dona d'un meravellós home , Pedro , mare de dues dones magnífiques i Avia d'un nen diferent de la resta de nens
Experta en organització planificació i posta en escena de esdeveniments
Promotora de noves idees en col·lectius diversos
Aficionada i autodidacta en els tractaments de la imatges el so i la producció de peces ..originals i emotives